Avui acaba l'any. Un any on es deixen enrere les tristeses i es guarden les coses bones. També acaba un viatge en el què em vaig incorporar a principis d'octubre. Quins records! Tinc la sensació que fa molt de temps i realment no arriben als 3 mesos. Avui deixo enrere una activitat que m'ha anat acompanyant al llarg del semestre. Normalment, els comiats mai agraden, són tristos i incòmodes. En aquest cas si que n'és de trist, però d'altra banda, estic contenta i orgullosa del meu treball realitzat durant aquest curs i intens semestre.
Probablement, pensant en les magnituds i dimensions d'Internet, aquest bloc passi desapercebut i ningú més sàpiga de la seva existència. Sí, és un bloc d'una estudiant de primer any d'Educació Primària a la Universitat Blanquerna, URL. Una estudiant que s'ha endinsat en el món de l'educació i dels infants amb l'il·lusió d'una nena que li acaben de comprar unes sabates noves. Més concretament, pel que fa aquestes dues matèries, GITIC i COED, en el món de la comunicació i l'era digital vista des de la mirada del docent.
He aprés tantes coses! Moltes d'elles noves per mi! He intentat aprofitar al màxim aquest semestre, he volgut exprimir cada instant que m'oferien en Jorge i l'Imma, com ja sabreu, els professors de GITIC i COED respectivament.
Podria estar-me hores i hores explicant les meves vivències i les meves sensacions però penso, que és molt millor que os quedeu amb l'emboltall d'il·lusió i iniciativa que m'ha acompanyat durant la redacció d'aquest dossier d'aprenentatge i que cadascú extregui els seus propis pensaments i si no és molt demanar, me'ls fessiu arribar.
Espero que hagueu gaudit tant com jo amb la realització d'aquest bloc! Sembla mentida però d'una cosa tan simple es poden extreure tantes coses..
Gràcies altra vegada per tots aquells que hagueu volgut compartir el meu dia a dia del primer semestre amb mi!
Ara si que és hora d'acomiadar-nos i per últim cop os diré: (sembla mentida que ja hagi arribat el moment..)
Avui dijous dia 13 de desembre a classe de GITIC hem treballat els 4 possibles models d'ús de l'ordinador a l'escola.
El primer de tots es tracta de que l'ordinador com a mestre. Es basa en el constructivisme. Ja que tots aquells coneixements que el nen pot aprendre, es poden introduir en programes a l'ordinador i el nen aprendre des d'allà sense fer-se necessària la figura del mestre.
El segon és l'ordinador com a alumne. Aquest, també es basa en el model constructiu tot i que de forma diferent. Aquesta opció va aparèixer uns 20 anys més tard i es caracteritza per veure el nen de manera activa i que el seu aprenentatge és adquirit a partir de la interacció amb l'entorn, en aquest cas, amb l'ordinador.
El penúltim és l'ordinador com a laboratori. En aquest cas ens trobem davant del model experimental ja que en cap moment se li diu el nen el què ha de fer o com ho ha de fer. Sinó que és ell qui experimenta i descobreix interactuant amb l'ordinador.
I finalment, l'ordinador com a eina de treball. Aquesta opció és la que ha triat en Jorge per anar desenvolupant totes les classes de GITIC d'aquest semestre. Tracta de crear coses a partir dels ordinadors i aquests vistos com a suplement.
A l'altra mitja part de la classe, en grups de dos, hem hagut de presentar una proposta de les TIC i les TAC a la classe. En el meu cas, la meva companya de treball ha sigut la Gemma Jurado, i hem optat per fer aquesta proposta:
Hem triat l'espai notícies de l'Info K perquè tal i com expliquem a la diapositiva, trobem molt important que els nens siguin partíceps dels aconteixements que van passant al nostre voltant i que no tot és tan maco. Així, també adquiriran un costum que serà veure el telenotícies i assabentar-se del que passa arreu del món.
A una de les sessions de GITIC vam aprofundir en saber quines habilitats i competències de les TIC, haurien de tenir els estudiants i els professors. Per a fer-ho, ens hem centrat en uns tractats que van publicar la UNESCO i la ISTE que te'ls explica detalladament.
D'altra banda, en Jorge ens va dir que féssim una Presentació amb el Google Drive on incloguéssim les competències d'ambdues institucions. A continuació os adjunto la meva. Espero que os agradi! :-)
A les
primeres classes de COED jo no hi era ja que tenia horari de tardes i el meu
professor era en Francesc Garreta.
Hem
vaig informar del que van fer els meus nous companys per a posar-me al dia i
van treballar Què era un bon comunicador?. Realment, en aquell moment, no
havien donat teoria prèvia i cadascú partia dels coneixements que havia
adquirit en cursos anteriors. L’Imma
Gómez, la nova professora que tenia a COED al torn de matins, els va
preguntar i van haver d’apuntar per escrit el nom d’un comunicador famós seguit
de 4 adjectius que expliquessin que era per ells ser un bon comunicador.
Per la
meva banda, he volgut fer la feina i suposo que jo hagués triat a la Susanna Griso. Trobo que és una
excel·lent comunicadora i una gran periodista. L’hagués qualificat com una
comunicadora:
- Clara.
- Bona
oient.
-
Intel·ligent / culta.
-
Empàtica.
-
Carismàtica.
Un cop
tots els alumnes tenien al seu personatge i els seus 4 adjectius, els van posar
en comú i van acabar concloent els adjectius que havia de tenir un bon
comunicador.
Imagino
que va ser una classe interessant que
em vaig perdre i que m'hagués agradat compartir amb els meus companys i
companyes!
Més endavant, l’Imma ens va fer llegir el llibre Com
parlar bé en públic i segurament, pel que fa a la recerca d’un bon
comunicador, molts companys haguessin canviat de persona ja que probablement,
ens hagi proporcionat una altra perspectiva a l’hora de les capacitats que ha
de tenir una persona per parlar davant d’un grup de gent. El dimecres 7 de
novembre vam haver d’entregar la
síntesi d’aquest llibre. I per acabar d'interioritzar els aspectes clau per
ser un bon comunicador, vam dedicar una sessió a fer un decàleg de la comunicació
oral que constava de 10 punts. Ens vam organitzar en grups de 4 persones
(el meu grup érem la Paola Granada, la Ester Herrero i l’Andrea
Pulido) i després un portaveu de cada grup ho exposava davant la classe.
Com a curiositat, jo ho vaig ser la que ho va
exposar.
Va ser una classe molt interessant i personalment
em va servir per acabar d'assimilar els punts clau per a poder desenvolupar-me
bé a l'hora d'haver de parlar. A més, em serviria de gran ajut a l’hora d’haver
de fer la presentació d’Identitat i territori i la recitació delpoema
que posteriorment explicaré.
El llibre em va agradar molt i crec que és un
llibre que l'haig de tenir sempre a l'abast perquè estic segura que em serà
útil durant tota la meva trajectòria com a estudiant i com a mestra.
A continuació, per tots aquells que vulguin saber
una mica més sobre aquest fantàstic llibre, adjuntaré les mes conclusions
incloses al treball. D’altra banda, intentaré abans d'haver de fer una
presentació, per petita que sigui, donar-li una ullada. Espero que os serveixi
tant com a mi! :-)
“El llibre Com parlar bé en públic ha
estat un llibre molt útil i m’ha permès obtenir un seguit de trucs per millorar
la meva capacitat comunicativa, que se’ns dubte utilitzaré. Es podria
qualificar com a referent en l’àmbit de la comunicació en llengua catalana.
Durant tot el llibre la senyora Rubio i en senyor
Puigpelat t’expliquen amb to honest, modest, senzill i entenedor, les diferents
claus per al bon desenvolupament comunicatiu i estan a l’abast de tothom. El
podria classificar com a manual, guia pràctica ja que es basa en explicar “com
hem de parlar en públic” i com a poder aconseguir l’èxit posterior. Per a poder
desenvolupar-te correctament en l’àmbit comunicatiu, és bàsic que la
comunicació s’entengui i comprengui.
Els autors posen èmfasis en la importància de la
mirada, de la veu, de l’entonació, de la respiració, del silenci.. a l’hora de
comunicar-te amb els demés. A més a més, s’ha de tenir present que
l’exhaustivitat és la característica que ha de dominar en tot discurs, i tracta
d’enumerar totes les hipòtesis possibles, els casos.. d’una qüestió. S’ha de
pensar, actuar i parlar amb claredat i com a conseqüència, la utilització de
connectors és necessària. D’altra banda, el tractament del llenguatge oral i
corporal és necessari per a un bon desenvolupament de l’expressió oral i no
només això, sinó que per tal d’aproximar-se al públic, fer amè, entretingut i
interessant el discurs, és bo utilitzar l’acudit i l’anècdota personal. Així
mateix, per a acabar de clarificar un concepte ha d’anar acompanyat d’exemples
i comparacions.
Per acabar, m’agradaria esquematitzar els trets
necessaris per a ser un bon comunicador, que serien:
- Parlar
amb frases curtes i de construcció simple.
- Tenir
facilitat i destresa en avançar i recular en l’argument del discurs.
- Fer
canvis de to utilitzant preguntes interrogatives, exclamatives i retòriques per
cridar l’atenció dels oients.
- Separar
les frases amb pauses i silencis.”
Per acabar, pujaré un vídeo d'una professional
de la comunicació on explica què s'ha de fer per parlar bé en públic. Penso que
és un bon mecanisme per acabar d'arrodonir aquesta habilitat tan imprescindible
actualment. A part, em sembla molt interessant!
Com he comentat abans, la primera exposició que em
va servir per a poder posar en pràctica tots aquells trucs per a parlar bé en
públic va ser el dimarts 13 de novembre, que vaig haver d’exposar el
treball d’Identitat i territori amb l’Ester Herrero.
En aquest treball es tractava de fer un vídeo, d’uns
10 minuts, màxim 12 i d’utilitzar eines apreses a classe de GITIC combinades
amb una posada a escena i una explicació del que anàvem veient. El tema havia
de ser alguna cosa relacionada amb el territori, la identitat, tal i com
expressa el títol del treball. Nosaltres, vam triar el títol Dos mons en una
mateixa ciutat i volíem mostrar les diferents tipologies d’escoles
públiques que existien a Barcelona, basant-nos en el nombre d’immigrants.
Com
deduireu, per a que sortís rodó s’havia de tenir molt en compte tot allò après
amb la lectura de Com parlar bé en públic. A més d’utilitzar totes les
eines tecnològiques possibles.
Va ser el primer dia d’exposicions i a nosaltres
ens va tocar trencar el gel tot i que ens va tocar fer-ho les últimes. Abans de
començar amb la redacció d'aquesta part de l’entrada del bloc, he estat pensant
com poder descriure les sensacions que tenia en aquells moments, però no ho he
aconseguit, eren indescriptibles. Era una sensació estranya, una barreja de
nervis, inseguretat, ganes, por, etc. L'hora i mitja que vaig estar esperant
mentre anaven exposant altres companys se'm feia interminable tot i que vaig poder
gaudir de les altres exposicions, que algunes d'elles, em van agradar molt!
Cada minut anava mirant el rellotge, el temps s’emblava
que no avancés. Les busques del rellotge semblava que estaven immòbils i jo
nerviosíssima esperant "l'hora del judici final". Tenia moltes ganes
de mostrar la preparació prèvia i poder-me lluir. Recordo que quan estava
exposant la parella anterior a nosaltres, semblava que el cor no pogués anar-me
més ràpid i un cop els companys es disposaven a aplaudir a les companyes.. Ja
era l'hora! Em vaig aixecar decidida, vaig mirar a l'Ester, ens vam intecanviar
un somriure que ens va proporcionar força i seguretat i vam intentar exposar de
la millor manera possible i intentant mostrar tota la feina que hi havia al
darrera, el resultat del nostre treball; Dos mons en una mateixa ciutat.
A l'acabar l'exposició vaig respirar alleujada, ja
havia passat el “mal tràngol”, tot i que no estic gaire satisfeta perquè ho
podria haver fet millor però els nervis em van trair en alguna que altra ocasió.
Com diu ma mare, "dels errors s'aprèn" i espero anar perfeccionant i
millorant i n'estic segura que ho podré anar fent poc a poc.
D'altra banda, m'agradaria agrair a l'Imma que ens
fes llegir i treballar el llibre Com parlar bé en públic perquè després
d'aquesta exposició, puc dir de primera mà, que serveix i t'ajuda a tirar
endavant!
Per a tots aquells que no hagueu tingut
l'oportunitat de veure la nostra exposició, a continuació adjuntaré el vídeo de
la presentació. Per aquells que si que vau poder-hi assistir, espero de tot cor
que os hagi agradat i haguéssiu gaudit i après una miqueta més!
A més, aquí podeu veure les webs de les dues
escoles:
Una altra de les ocasions en les que vaig
poder posar en pràctica i anar perfeccionant aspectes per a poder fer una bona
exposició, ha sigut aquest dimecres 28 de novembre a l’hora de recitar
un poema.
Vaig escollir un poema de Joan Salvat –
Papasseit (1894 - 1924) que es titula Nadal. El vaig triar ja
que queda molt poc perquè comenci aquesta època de l’any, els carrers ja estan
guarnits i volia donar-li una bona benvinguda. A més, és un poema que em
transmet i que m’agrada molt.
A continuació, per a tots aquells que no
sapigueu quin poema és, os l’adjunto:
Nadal
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa
cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Espero que os agradi tant com a mi! I per aquells que no vau tenir l'oportunitat d'escoltar-lo ni veure'l, aquí os deixo la gravació que va fer la meva companya Patrícia Calvillo! :-)
Per acabar, l'útlima ocasió que vam tenir per a mostrar a la classe, al Jorge i la Imma què sabíem parlar en públic, va ser el dimarts dia 18 de desembre que vam exposar el treball del Bon Comunicador. El meu grup, especialment, ho vam fer d'en Risto Mejide ja que creiem que és un comunicador singular, amb trets característics, únics i especials. Havia de ser una exposició curta, d'uns 8-10 minuts aproximadament. Va ser una sessió divertida i on vaig aprendre grans coses de diferents comunicadors que tenim en l'àmbit mundial. Es va treballar des d'en Barack Obama a l'Alfons López Tena passant per la Pilar Rahola. Penso que entre tots vam fer una gran tria! Os felicito des d'aquí! :-) Per tots aquells que no vau tenir l'ocasió d'assistir a la presentació del treball d'en Risto Mejide, teniu l'oportunitat de veure'l aquí! Tot i que només hi ha la part visual i com tots sabeu, la part oral li dóna un toc més especial i entretingut.
Dijous 22 de novembre, en Jorge a classe de GITIC ens va presentar i donar totes les eines per a poder realitzar un "súper" treball que gira entorn a la Taxonomia de Bloom que és una teoria universal que es basa en una classificació dels diferents objectius i habilitats, que els educadors poden proposar als seus estudiants. El fet de que aquesta taxonomia sigui jeràrquica, vol dir que l'aprenentatge a nivells superiors depèn de l'adquisició del coneixement i habilitats de certs nivells inferiors. Suposa un llistat de capacitats que han de tenir-se en compte a l'educació.
Aquest treball l'haurem d'anar realitzant fins la data límit d'entrega que precisament és el meu aniversari, el 21 de desembre.
Personalment, intentaré treballar a fons aquesta activitat que tenim i poder aconseguir el millor resultat ja que penso que és una bona ajuda per a poder treure uns bons resultats al final del semestre. Tot i que sóc present de que no se'm dona molt bé i per això intentaré esforçar-me encara més i poder-me superar! Llavors si que el plaer serà immens.
D'una banda, hem de resumir en un màxim de 25 línies el contingut d'un dossier que ens ha passat que té el mateix nom que el títol d'aquesta entrada. D'altra banda, hem de relacionar 10 verbs d'habilitats de pensament amb activitats fetes a la matèria de GITIC, que ens servirà per acabar d'aprofunditzar i assimilar totes aquelles coses noves i útils que hem après (n'hi ha moltes) i també, ho hem de relacionar amb activitats fetes a escoles.
A continuació, adjuntaré com a curiositat, el canvi que ha tingut casi 50 anys més tard, de l'any 1956 al 2000 la Taxonomia de Bloom.
Diumenge dia 11 de novembre vaig
anar al CosmoCaixa. La raó de la visita va ser perquè en una de les
activitats de la Setmana d’Activitats
Extraescolars (SAE) que vam tenir la setmana passada, havíem d’anar a
visitar un espai educatiu d’una entitat educativa.
No és el primer cop que vaig
visitar el CosmoCaixa, la darrera vegada va ser no fa gaire amb la universitat
per a veure un seguit de conferències que van ser la del senyor Enrique Dans i
en Francesco Tonucci, tot i que en aquesta ocasió no vaig poder gaudir de les
instal·lacions. L’altra ocasió en la que vaig poder disfrutar de les activitats
del CosmoCaixa va ser, si no recordo malament, a 5è de primària. Òbviament, la
mirada en la que vaig anar fa tants anys i la que he anat ara, és completament
diferent. Fins i tot puc dir que m’ha agradat més aquest cop, ja sigui perquè
al ser més gran podia entendre més coses , perquè ho mirava des dels ulls d’una
futura mestra o perquè hi havia més responsabilitat al darrera.
El CosmoCaixa és una obra social de la Caixa, més concretament un
espai educatiu on ofereix als nens i adults un recorregut per la ciència, els
avantpassats, els experiments, els animals, etc. Està equipat d’unes de les
instal·lacions més avançades a escala internacional. A més, hi ha un ampli ventall
de tallers que van millorant-se i canviant-se setmanalment perquè els nens
puguin comprovar de primera mà els misteris de la ciència. M’agradaria destacar
que no fa falta ser nen per a al·lucinar amb tot el que es veu!
D’una banda, vaig observar
que hi havia un alt percentatge de turistes. D’altra banda, vaig parlar amb un
dels coordinadors i em va facilitar informació sobre l’oferta que fan a les
escoles i em va oferir diferents fullets informatius. Com a dada general, cada
dia intenten millorar el servei a les escoles i com a conseqüència veuen
incrementada la demanda de moltes institucions educatives. Una altra dada que
em va donar va ser que qui directament gestiona les activitats educatives és lavola i
ho fa des de l’any 2006. Seguidament os adjunto la seva web:
Avui, dijous 8 de novembre, a la classe de GITIC en Jorge ens ha donat més eines per a l'elaboració d'un bon treball per la Publicació Digital.
Primerament ens ha mostrat l'eina "recortes" per a poder capturar imatges, tweets o vídeos de la pantalla i guardar-ho com a foto i així després poder-ho adjuntar al treball. És un mecanisme molt fàcil i senzill i li dóna un toc animat, motivant, personal i únic.
Com a prova he fet els següents recortes:
- Un tweet d'en Risto.
- La captura d'un vídeo d'una entrevista del youtube.
Per altra banda, per a capturar el so d'un vídeo del youtube, s'ha de copiar el link que volem del vídeo i després hem d'entrar a la pàgina web http://www.vidtomp3.com/ i seguidament adjuntar el link que hem copiat.
Si a més a més, volem el vídeo i no només l'àudio com hem fet en el pas anterior, s'ha d'entrar al programa Real Player. És un reproductor de multimèdiaque reprodueix diversos formats multimèdia, incloent les generacions múltiples dels còdecs de RealAudio i de RealVideo així com MP3, MPEG-4, QuickTime, etc
Per a poder-ho fer s'ha d'anar al vídeo del youtube i descarregar el vídeo amb la clicada del botó on ho diu. S'ha de tenir en compte que el vídeo ha d'estar en un format que accepti el Movie Maker.
Aquest programa va ser tret al mercat per donar a conèixer la capacitat de visualització de personatges en 3D en entorns pre-fets amb la capacitat d'afegir accions, efectes de so, música, text, veu i efectes especials.
Un cop estem dins del programa, podem adjuntar el vídeo, l'àudio etc. I es fa prement el ''importar vídeo, imágenes" etc. A més, si es vol editar el vídeo o anar alternant fotografies i part del vídeo es pot fer prement "editar película". També es poden aplicar diferents efectes als vídeos i a les imatges que li donaran el toc que esperem.
I per últim, després d'un gran esforç i dedicació, podem obtenir un vídeo. Es aquest cas, el vídeo que trobareu, el vaig realitzar per a fer una exposició de la pedagoga Maria Montessori a Història i Antrolopologia de l'educacio!
Què en penseu? Os agrada el resultat final? Espero que sí!
El Movie Maker és una eina molt útil i que si la saps fer servir va molt bé. L'únic "però" que trobo és que personalment el trobo molt difícil d'utilitzar, em costa fer-lo servir i no sento que domino i llavors no puc treure tot el "suc" que m'agradaria i que hauria de treure.
El Scratch és un programa per a nens creat per als alumnes de primària. El nen podrà jugar amb l'ordinador, interaccionar amb ell i aprendre i experimentar coses que li permetrà poder anar creixent cognitivament ja que la interacció els ajudar a evolucionar. Aquest programa es basa en la interacció amb l'ambient a mesura que els nens han de crear un joc.
Os adjunto el primer vídeo dels 14 que hi ha on va explicant la utilització d'aquest programa.
Personalment, el inconvenient que trobo d'aquest programa es que és bastant complicat i difícil de fer servir per als nens. Ho han de tenir molt interioritzat i saber-lo fer servir molt bé perquè pugui arribar a ajudar als nens. Suposo, que si des de ben petits se'ls ensenya a utilitzar-lo, arribarà el moment que siguin uns autèntics experts. Llavors, jo si que apostaria per aquest programa, com he comentat abans, té molts avantatges i és una manera diferent d'aprendre, i de motivar als nens, factor imprescindible per al seu aprenentatge.
És una pàgina que permet emmagatzemar els adreces d’Internet interessants de la xarxa amb un sistema d'etiquetes que es poden compartir amb altres usuaris. Es poden crear grups d'usuaris que comparteixen els mateixos interessos o bé seguir l'activitat de determinades persones
És un servei de gestió d'adreces d’interès socials a través del web. Permet guardar i recuperar a la xarxa les adreces d'interès, de manera que són consultables en línia i no només localment. També en facilita la categorització amb paraules clau (etiquetes), fet que n'agilitza la localització i també permet compartir-les amb altres usuaris del servei i així conèixer qui ha desat un determinat enllaç.
És una eina visual de curació i de col·laboració que permet als usuaris recopilar, organitzar i compartir qualsevol URL que troben en línia, així com per pujar fotos i notes personals.
Aquella classe m'ha servit per conèixer noves i interessants coses que em serveixin al llarg de la carrera i al llarg del meu futur professional. Trobo que hi ha moltes avantatges a l’utilitzar els marcadors socials, entre d’altres, és més eficaç i ràpid a l’hora de tenir informació sobre un tema en concret.
El dimecres
10 d'octubre a classe de COED vam refrescar i profunditzar sobre
aspectes que ja havíem après en cursos anterior. Primerament vam tractar
la competència comunicativa i quins són els seus components.
La competència
comunicativa és el terme més general per definir la capacitat
comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la
llengua com l'habilitat per utilitzar-la.
I els
seus components són els següents:
- Competència lingüística
- Competència sociolingüística
- Competència discursiva
- Competència estratègica
A l’última
part de la classe, l'Imma va explicar què eren les habilitats
lingüístiques i la definició de cada una d'elles.
Les habilitats
lingüístiques són les següents:
- Llegir (codi escrit, receptor)
- Escriure (codi escrit, transmissor)
- Parlar (codi oral, transmissor)
- Escoltar (codi oral, receptor)
A l’hora
d’explicar-ho ho va fer mitjançant l'estudi que havia portat a terme la Isabel Solé l'any 1992.
Quan
explicava una de les seves característiques va posar èmfasi en la paraula INFERÈNCIA ja que diu que és una de les
seves preferides i que és probable que surti a l'examen. Per aquesta raó,
trobo oportú definir què és.
La inferència és
l'habilitat de comprendre algun aspecte del text a partir del significat de la resta,
és a dir del context.
A més,
quan va parlar d' escoltar, va desglossar les característiques que ha de
tenir un bon oient i vaig arribar a la conclusió que saber escoltar és
molt difícil i no entenc perquè no ens ensenyen a l'escola a fer-ho ja que només
ens ensenyen a "fer silenci". Crec que si sabéssim escoltar el món
aniria molt millor i hi hauria molts menys problemes. Així que una de les
tasques importants a l’hora de ser mestra serà ajudar als nens a que escoltin i
gaudeixin escoltant.
Aquesta
última classe de COED va ser molt profitosa i em va servir per ordenar i
clarificar molts dels conceptes que em rondaven pel cap.
Continuant amb les
classes teòriques, el dimecres 17 d'octubre vam comentar, explicar
i analitzar el text de Descriure escriure de Cassany escrit l'any 1987. Com a tema clau parla de les diferències
i semblances del codi escrit amb l'oral i de la visió de Scinter i Vigner.
Durant
el comentari del text i l'exposició de les idees principals, l'Imma ha anat
introduint teoria acompanyada d’un esquema, la qual ha estat explicada en
cursos anteriors.
Resum
de l’esquema:
Carcaterístiques o propietats del text/discurs
1. Descriptives:
- Adequació
- Coherència
- Cohesió
2. Prescriptives:
- Correcció
- Variació (o estil)
A més,
ha explicat els conceptes de l'esquema i ens ha anat exponent diferents
exemples diaris que van molt bé per acabar d'entendre i assimilar els nous
conceptes adquirits.
Si
voleu més informació sobre el llibre que hem treballat a classe, aquí os deixo
el link on hi podeu trobar més coses:
Realment,
a mesura que van passant les classes, et vas adonant de què hi ha moltes coses de
les que no et pares a pensar i que són realment sorprenents. Com per exemple,
que a l'hora d'usar el codi escrit o oral, la diferència és bastant gran quan
abans creia que era bastant semblant.
Profunditzant
més sobre les habilitats lingüístiques, a la classe d’avui dimecres 31
d'octubre, hem treballat el procés de composició escrita i com a
complement, l’Imma ens ha donat unes fotocòpies on ho explica molt bé.
Primerament,
abans de començar un redactat ha d'haver una planificació que es
divideix en:
1) Generar: Donar entrada a les informacions que tenim emmagatzemades a la memòria.
2) Organitzar:
Classificar les dades que emergeixen de la memòria.
3) Formular
objectius: Elabora els objectius que dirigiran el redactat.
S'ha
d'analitzar la situació comunicativa, fer una pluja d'idees i documentar-se, i
després s'ha de seleccionar i ordenar la informació obtinguda. Tot aquest
procés és millor fer-ho amb algun suport escrit que no mentalment.
Un cop
es tinguin clar els objectius i què es vol dir es començarà el segon pas que
consta de la redacció. L'escriptor transforma les idees de la
planificació en un text adequat i coherent, tenint en compte l'estructura del
text, els connectors, la puntuació i l'estil.
Finalment,
es realitzarà la revisió. L'escriptor haurà de rellegir l'escrit i
avaluar-lo refent els aspectes que es cregui que s'han de millorar. La Imma ens
ha dit que hauríem de revisar el text 2 cops. El primer s'ha de mirar si tot el
que es vol dir està ben dit i si s'entén i a la segona revisió s'ha de
mirar l'aspecte més formal, faltes d'ortografia, puntuació, etc. Això sí,
perquè la revisió sigui bona no es pot fer just acabar el treball sinó que s'ha
de deixar "refredar".
Ha
sigut un matí una mica estressant. L'arribada a la universitat es feia difícil
ja que hi ha programada una vaga de TMB. El metro anava ple ja que hi ha
serveis mínims.. A més, estava
diluviant, feia molt de vent i molt de fred i que molts companys no han pogut
assistir-hi. D’altra banda, ha sigut una classe molt útil, m'ha servit per
adonar-me que hi ha moltes coses que no les faig, per ignorància, vagància..
però que són realment molt importants. A més, ens ha donat vocabulari per
ajudar-nos a redactar millor i per utilitzar-lo a l’hora de fer treballs i així
millorar la presentació i el redactat dels treballs que és una part
imprescindible i ajuda a tenir una bona nota.
Així
que tots els que m'esteu llegint, os recomano que ho feu. Al començament serà
més costós però poc a poc notarem el canvi i estarem satisfets del gran canvi!