El Scratch és un programa per a nens creat per als alumnes de primària. El nen podrà jugar amb l'ordinador, interaccionar amb ell i aprendre i experimentar coses que li permetrà poder anar creixent cognitivament ja que la interacció els ajudar a evolucionar. Aquest programa es basa en la interacció amb l'ambient a mesura que els nens han de crear un joc.
Os adjunto el primer vídeo dels 14 que hi ha on va explicant la utilització d'aquest programa.
Personalment, el inconvenient que trobo d'aquest programa es que és bastant complicat i difícil de fer servir per als nens. Ho han de tenir molt interioritzat i saber-lo fer servir molt bé perquè pugui arribar a ajudar als nens. Suposo, que si des de ben petits se'ls ensenya a utilitzar-lo, arribarà el moment que siguin uns autèntics experts. Llavors, jo si que apostaria per aquest programa, com he comentat abans, té molts avantatges i és una manera diferent d'aprendre, i de motivar als nens, factor imprescindible per al seu aprenentatge.
És una pàgina que permet emmagatzemar els adreces d’Internet interessants de la xarxa amb un sistema d'etiquetes que es poden compartir amb altres usuaris. Es poden crear grups d'usuaris que comparteixen els mateixos interessos o bé seguir l'activitat de determinades persones
És un servei de gestió d'adreces d’interès socials a través del web. Permet guardar i recuperar a la xarxa les adreces d'interès, de manera que són consultables en línia i no només localment. També en facilita la categorització amb paraules clau (etiquetes), fet que n'agilitza la localització i també permet compartir-les amb altres usuaris del servei i així conèixer qui ha desat un determinat enllaç.
És una eina visual de curació i de col·laboració que permet als usuaris recopilar, organitzar i compartir qualsevol URL que troben en línia, així com per pujar fotos i notes personals.
Aquella classe m'ha servit per conèixer noves i interessants coses que em serveixin al llarg de la carrera i al llarg del meu futur professional. Trobo que hi ha moltes avantatges a l’utilitzar els marcadors socials, entre d’altres, és més eficaç i ràpid a l’hora de tenir informació sobre un tema en concret.
El dimecres
10 d'octubre a classe de COED vam refrescar i profunditzar sobre
aspectes que ja havíem après en cursos anterior. Primerament vam tractar
la competència comunicativa i quins són els seus components.
La competència
comunicativa és el terme més general per definir la capacitat
comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la
llengua com l'habilitat per utilitzar-la.
I els
seus components són els següents:
- Competència lingüística
- Competència sociolingüística
- Competència discursiva
- Competència estratègica
A l’última
part de la classe, l'Imma va explicar què eren les habilitats
lingüístiques i la definició de cada una d'elles.
Les habilitats
lingüístiques són les següents:
- Llegir (codi escrit, receptor)
- Escriure (codi escrit, transmissor)
- Parlar (codi oral, transmissor)
- Escoltar (codi oral, receptor)
A l’hora
d’explicar-ho ho va fer mitjançant l'estudi que havia portat a terme la Isabel Solé l'any 1992.
Quan
explicava una de les seves característiques va posar èmfasi en la paraula INFERÈNCIA ja que diu que és una de les
seves preferides i que és probable que surti a l'examen. Per aquesta raó,
trobo oportú definir què és.
La inferència és
l'habilitat de comprendre algun aspecte del text a partir del significat de la resta,
és a dir del context.
A més,
quan va parlar d' escoltar, va desglossar les característiques que ha de
tenir un bon oient i vaig arribar a la conclusió que saber escoltar és
molt difícil i no entenc perquè no ens ensenyen a l'escola a fer-ho ja que només
ens ensenyen a "fer silenci". Crec que si sabéssim escoltar el món
aniria molt millor i hi hauria molts menys problemes. Així que una de les
tasques importants a l’hora de ser mestra serà ajudar als nens a que escoltin i
gaudeixin escoltant.
Aquesta
última classe de COED va ser molt profitosa i em va servir per ordenar i
clarificar molts dels conceptes que em rondaven pel cap.
Continuant amb les
classes teòriques, el dimecres 17 d'octubre vam comentar, explicar
i analitzar el text de Descriure escriure de Cassany escrit l'any 1987. Com a tema clau parla de les diferències
i semblances del codi escrit amb l'oral i de la visió de Scinter i Vigner.
Durant
el comentari del text i l'exposició de les idees principals, l'Imma ha anat
introduint teoria acompanyada d’un esquema, la qual ha estat explicada en
cursos anteriors.
Resum
de l’esquema:
Carcaterístiques o propietats del text/discurs
1. Descriptives:
- Adequació
- Coherència
- Cohesió
2. Prescriptives:
- Correcció
- Variació (o estil)
A més,
ha explicat els conceptes de l'esquema i ens ha anat exponent diferents
exemples diaris que van molt bé per acabar d'entendre i assimilar els nous
conceptes adquirits.
Si
voleu més informació sobre el llibre que hem treballat a classe, aquí os deixo
el link on hi podeu trobar més coses:
Realment,
a mesura que van passant les classes, et vas adonant de què hi ha moltes coses de
les que no et pares a pensar i que són realment sorprenents. Com per exemple,
que a l'hora d'usar el codi escrit o oral, la diferència és bastant gran quan
abans creia que era bastant semblant.
Profunditzant
més sobre les habilitats lingüístiques, a la classe d’avui dimecres 31
d'octubre, hem treballat el procés de composició escrita i com a
complement, l’Imma ens ha donat unes fotocòpies on ho explica molt bé.
Primerament,
abans de començar un redactat ha d'haver una planificació que es
divideix en:
1) Generar: Donar entrada a les informacions que tenim emmagatzemades a la memòria.
2) Organitzar:
Classificar les dades que emergeixen de la memòria.
3) Formular
objectius: Elabora els objectius que dirigiran el redactat.
S'ha
d'analitzar la situació comunicativa, fer una pluja d'idees i documentar-se, i
després s'ha de seleccionar i ordenar la informació obtinguda. Tot aquest
procés és millor fer-ho amb algun suport escrit que no mentalment.
Un cop
es tinguin clar els objectius i què es vol dir es començarà el segon pas que
consta de la redacció. L'escriptor transforma les idees de la
planificació en un text adequat i coherent, tenint en compte l'estructura del
text, els connectors, la puntuació i l'estil.
Finalment,
es realitzarà la revisió. L'escriptor haurà de rellegir l'escrit i
avaluar-lo refent els aspectes que es cregui que s'han de millorar. La Imma ens
ha dit que hauríem de revisar el text 2 cops. El primer s'ha de mirar si tot el
que es vol dir està ben dit i si s'entén i a la segona revisió s'ha de
mirar l'aspecte més formal, faltes d'ortografia, puntuació, etc. Això sí,
perquè la revisió sigui bona no es pot fer just acabar el treball sinó que s'ha
de deixar "refredar".
Ha
sigut un matí una mica estressant. L'arribada a la universitat es feia difícil
ja que hi ha programada una vaga de TMB. El metro anava ple ja que hi ha
serveis mínims.. A més, estava
diluviant, feia molt de vent i molt de fred i que molts companys no han pogut
assistir-hi. D’altra banda, ha sigut una classe molt útil, m'ha servit per
adonar-me que hi ha moltes coses que no les faig, per ignorància, vagància..
però que són realment molt importants. A més, ens ha donat vocabulari per
ajudar-nos a redactar millor i per utilitzar-lo a l’hora de fer treballs i així
millorar la presentació i el redactat dels treballs que és una part
imprescindible i ajuda a tenir una bona nota.
Així
que tots els que m'esteu llegint, os recomano que ho feu. Al començament serà
més costós però poc a poc notarem el canvi i estarem satisfets del gran canvi!
Avui, dijous 25 d'octubre, a classe de GITIC amb en Jorge, hem aprés com es fa un vídeo des de Prezi (www.prezi.com). Primer de tot ens hem hagut d'inscriure amb el correu de la universitat i així no havíem de pagar per fer-lo servir. Un cop ja estàvem dins, hem fet una prova amb una recepta de cuina. Per complementar-ho, a la part superior esquerra hi ha el "menú" i allà podem inserir imatges, etc.
Quan ja tenim adjuntades les imatges, amb la ruleta del ratolí es poden allunyar o apropar. Si per contra, volem posar un vídeo hem d'anar a la part superior on posa "media" i ho hem de fer a través del youtube.
També es poden adjuntar dibuixos anant a "drawing" o a "add formes" anant a "layouts". A més podem anar a "tema" i canviar la seva aparença, el seu fons.
Per norma general les presentacions són privades però si premem a "meeting" ho podem compartir enviant un correu electrònic al nombre de persones que vulguem.
Quan ja tenim la presentació feta i ho volem publicar al bloc, el que hem de fer és guardar el vídeo, sortir del teu compte, prémer a "share" i a "insertar".
Un cop tinc el link, l'adjunto al bloc, amb l'opció d'HTML. El resultat és el següent. Espero que os agradi!
A l'hora d'haver de fer la presentació del Bon Comunicador, el meu grup i jo vam decidir utilitzar aquesta eina per a parlar del Risto Mejide. Crec que ens va sortir força bé! Opineu-ho vosaltres mateixos! :-)
Avui, dimecres 24 d'octubre, hem assistit a una conferència de l'It world edu 2012 patrocinada per tiching al CosmoCaixa.
La conferència estava dirigida per Enrique Dans (@edans),professor de Sistemes d'Informació a l'IE Business School. Tractava de el impacte de les xarxes socials en el món educatiu i empresarial.
Per introduir la conferència han parlat en senyor Miquel Àngel Prat (@maprats), professor de la Blanquerna i director de l'It world edu i seguidament la senyora Dolors Reig (@dreig).
El senyor Dans ha començat explicant-nos la gran repercussió que va tenir una entrada que va fer al seu bloc titulada "Cómo se puede ser tan sinvergüenza?" degut a una piulada que li va fer una seguidora seva on ensenyava una fotografia del llibre de la seva filla on mostrava clarament que tot el que es publica es fa pensant en vendre més, és una pura estratègia de màrqueting. Seguidament, va escriure un article al diari on el va titular per "Matar al libro de texto". Això també va tenir gran rebombori al bloc, al twitter, facebook, google+, linkedin.. Llavors deixa clar que el llibre de text s'ha d'utilitzar com o requereix el mestre però tenint en compte el què passa.
Parla d'evolucionar. Posa èmfasi en el fet que hem de evolucionar. Compara la metodologia tradicional on s'aprenien i es memoritzaven els conceptes i el llibre tracta de posar el coneixement accessible. Aquests coneixements s'aprehenen a partir d'estudiar. A més, a l'hora de fer un treball, s'ha d'anar a la biblioteca, agafar l'enciclopèdia i redactar el teu propi treball. En canvi ara, la cosa ha canviat. Quan s'ha de fer un treball, el que es fa és anar a Internet, buscar el que es necessita, copiar-ho, enganxar-ho i entregar-ho. No hi ha un treball previ ni posterior. Explica que els joves s'avorreixen i per això hi ha molt fracàs escolar. La mentalitat de l'estudiant diu que "per què estudiar i memoritzar si amb un "click" ho tinc tot". Això genera frustració.
Per això, el senyor Dans dius que ha d'haver un canvi. A més recalca que els nens són incapaços de concebre el món sense Internet, per ells tot canvia amb un sol "click". Arrel de tot això i a altres problemes hi ha una crisis. A conseqüència, s'ha fet necessari un replantejament de l'educació. La funció dels mestres i professos és fer que als alumnes els interessi allò que aprenen. Això es fa a partir de crear problemes que vagin més enllà, que no només hagin d'analitzar-los. A part, diu que Internet ha de ser un material complementari que l'alumne pot utilitzar com punt de partida o per complementar. També es demana que els alumnes treballin de forma cooperativa. A més, s'ha de fer veure als alumnes que no poden creure als mitjans de comunicació. S'ha de contrastar tot, mirar de diferents fonts i si pot ser de diferent ideologia i a partir d'aquí crear la teva pròpia visió. Tampoc pots creure't una enciclopèdia, l'has de contrastar. La pluralitat és un valor central en la societat. L'Enrique Dans diu que és important reconstruir el concepte d'educabilitat, com per exemple, el de Finlàndia. Se'ls hi ha d'ensenyar als alumnes com gestionar la informació i com buscar-la, a construir habilitats. La finalitat del mestre és ser el director, marcar temes i objectius. No s'ha d'utilitzar eines tancades sinó aquelles que interactuïn amb el núvol.
En conclusió, hem de replantejar-nos l'educació i l'ús que estem fent de les eines. Hem de parar a pensar que és el que estem fent bé i que és el que no, i canviar-ho. S'han de tenir clars els objectius i intentar-los aplicar de la millor manera possible.
La conferència del senyor Dans m'ha semblat molt interessant, a més, tenia una manera d'explicar entenedora, clara i li posava un toca d'humor i d'experiències personals que la feien més animada i clara. És semblant a la que hem vist avui a COED del senyor Guillermo Orozco.
No coneixia a l'Enrique Dans però em sembla una persona molt interessant per seguir al twitter i per anar mirant el què comenta i anar aprenent poc a poc. Penso que tot el que ha dit ha estat encertat i que ho argumenta molt bé. Recomano que tothom que tingui l'oportunitat d'assistir a alguna de les seves conferències o seguir-lo al twitter ho fagi, és una persona molt interessant. A més, tot el que fa li posa un toc humorístic que m'agrada molt.
La meva primera classe de
COED amb l’Imma va ser el dimarts 2 d’octubre. Va ser molt dinàmica i
divertida. Girava entorn a la descripció però de manera singular,
diferent a com s’ensenyaria a una classe. Ho va fer mostrant-nos diferents
models.
Al començament de la
sessió vam vam escoltar 4
cançons i vam anar comentant què ens transmetien, què pensàvem, què volien
dir.
La primera va ser “El Gripau blau”; aporta una lliçó moral.
La segona era “Lila”; descriu a una noia única,
especial.
La tercera ens va posar “Pedro Navaja”. Explica la
vida d’aquest home.
I l’última va sonar “Com un puny”. Transmet els sentiments
de tristesa per la distància que separa a dos enamorats.
Seguidament ens va posar la narració d’un conte. El conte de l’Abiyoyo d’en
Xesco Boix. Un conte on participen un grup de nens i li dona un toc de
creativitat. Descriu el personatge Abiyoyo.
En tercer lloc, l’Imma
ens va posar un seguit d’imatges on havíem d’explicar què ens transmetien, què
enteníem i què vèiem. En aquest cas es tractava de la poesia visual d’en J. Brossa.
I
finalment, per acabar la classe amb molt bon sabor de boca, vam escoltar i
visualitzar el videoclip de “Summercat”
dels Billie the vision and the dancers,
l’anunci d’Estrella Damm que va
traspassar barreres l’estiu de 2009.
Vam
adonar-nos que els detalls són importantíssims (amb un grup d’ancians el
missatge no hagués estat el mateix), la música i les imatges són crucials
també. A més, vam veure que en un vídeo es pot transmetre tot el que vulguis i
pots fer que els telespectadors s’involucrin com si ho estiguessin vivint en
primera persona.
Amb relació amb el que vam treballar a
la classe passada, avui dimecres 24
d'octubre, hem visionat una
entrevista del professor i investigador del Departament d'estudis de
Comunicació social de la Universitat de Guadalajara (Mèxic), en Guillermo Orozco. L'entrevista
parla de l'educació en comunicació
audiovisual.
Al llarg de l'entrevista se li
plantegen un seguit de preguntes. Entre d'altres, si pel simple fet de ser
audiència, hem adquirit les competències comunicatives necessàries. Una altra
seria, com s'entén l'educació en els mitjans. També, si els mitjans
contribueixen al reforç de l'educació i finalment com es pot adjuntar les tecnologies
amb l'educació tradicional.
Les conclusions que es podrien treure
després d'haver-lo escoltat amb deteniment serien les següents:
La realitat no és el què veiem. És una modificació, representació i selecció d'algú. Hem de saber el medi, no ens han de manipular. El que realment és no es correspon amb el que veiem.
Hem d'exigir la responsabilitat als mitjans de comunicació. Vulguin o no, estan educant a l'audiència.
Els mitjans de comunicació, l'escola i la família ens han d'ensenyar com veure, veure els "making off's", ensenyar que els productes que trobem al supermercat no són els mateixos que apareixen als anuncis, etc.
Ens hem preocupat molt de dotar les escoles de l'instrument (ordinadors), com fer-lo servir... però hem deixat de banda la part pedagògica, la més important, ja que lo altre és el suplement.
Amb l'autodidactisme no hi ha suficient. Ens hem de formar en saber llegir, escriure, parlar i escoltar.
És una entrevista molt bona que et fa
reflexionar sobre aspectes que no t'hi havies parat a pensar abans. Os recomano
que si teniu temps el mireu, és molt interessant i val la pena!
A banda del visionat de l'entrevista i
seguidament debatre les idees claus, l'Imma ens ha passat un parell de cops l'anunci de Galerias Preciados i
l'hem analitzat amb relació a l'entrevista. Tot el què hem vist a simple vista
no és tal qual, sinó que s'amaguen missatges que molts cops passen
desapercebuts.
Mirant l'anunci superficialment ens n’adonem
que la veu en "off" que parla fa referència a la roba, a la seva
durabilitat i resistència. A més, mostra un seguit d'entremaliadures, unes 14,
que ens fan gràcia i fan que somriguem. Però si ens parem a pensar, el missatge
que transmet als nens no és educatiu, sinó al contrari.
Si ens anem aventurant en el significat
real de l'anunci ens n’adonem que transcorre en dos espais ben diferenciats.
Primer de tot, quan estan a classe, un ambient avorrit, en canvi, un cop ha
sonat el timbre, l'ambient es mostra dinàmic i divertit. D’altra banda, la il•luminació
també juga un paper important. A l'aula, la il•luminació és fosca i es
contraposa amb la lluminositat que hi ha al sortir. Per acabar, la música també
acompanya i li dona un significat més intens. A la classe el silenci és absolut
i només se senten les busques del rellotge i a mesura que ens apropem al pati
la música va sonant en forma de vals i poc a poc es va animant.
Aquest és un molt bon exemple de la
informació amagada que ens transmeten cadascun dels anuncis. És important que
siguem del tot conscients que els anuncis no són reals, sempre van cap a un
objectiu en concret, manipular a l'audiència i que fem el que ells vulguin. Com
a docents, hem de transmetre’ls-hi als alumnes i que també siguin partícips d’aquesta
tergiversació de la realitat.
A banda de l'anàlisi de l'anunci,
personalment m'ha agradat molt i m'ha fet treure un somriure d'orella a orella.
Crec que està molt ben buscat i que aconsegueixen l'objectiu establert. Des
d'aquí els felicito.
La sessió d'avui m'ha servit per mirar
tot amb un ull més crític. Ara quan miri els anuncis ho faré de diferent manera
i buscaré la informació amagada que hi ha en cadascun d'ells.
I per acabar d’interioritzar tot el que
hem après a aquesta classe, ara analitzaré pel meu compte, un anunci triat per
mi. En aquest cas he triat el nou anunci que ha fet la marca Bimbo per a patrocinar el nou Pà Bimbo 100% natural. En ell surt l'Eduard Punset, una de les figures de
moda d'aquest temps. I l’he triat ja que tothom s'ha fet ressò d'ell i tothom
en parla.
Primerament, m'agradaria destacar que
en aquest anunci introdueixen una persona coneguda, en aquest cas un escriptor,
una persona intel•ligent, culta i fiable. A part, surten tres noies, podrien
ser estudiants i se les veu sense suficients recursos i no molts diners. Aquí,
podríem deduir que si aquestes noies poden comprar aquest pa de motlle, no serà
gaire car. Un altre dels avantatges amb els que juga és que es patrocina un
producte d'una marca familiar, coneguda i estimada per a tots. En aquest
sentit, ja ens transmet fiabilitat i confiança. Un altre al•licient és que si
ja el pa Bimbo de sempre ens agrada, aquest és encara millor (no es posa dur),
no té conservants i no és artificial. Actualment, lo natural atrau. Per acabar
de convèncer als telespectadors, l'anunci acaba amb el brindis de les tres
noies (que no menjaven pa) i en Punset.
La conclusió final és que un cop tastat
aquest nou pa de motlle, les noies han optat per comprar-lo i adquirir-lo a la
seva dieta. Aquest perfil de noia que apareix, com he comentat abans, sembla
una noia estudiant, amb interessos, cultura, etc. Un altre factor que ens és
encara més fiable si cap.
Per acabar l'anàlisi d'aquest anunci,
juga amb el factor còmic, que és l'accent de l'Eduard Punset que obra la porta a moltes imitacions i fa que es
parli i es comenti entre la gent i que tota aquella gent que no l'ha vist,
busqui l'anunci per assabentar-se del què parlaven els seus amics.
A continuació os adjuntaré l'anunci per
si encara no heu tingut l'oportunitat de veure'l:
Bubbl.usté la mateixa funció que el CmapTools. És una eina molt útil per
a estudiants i empreses. S'utilitza per a fer organigrames. Aquesta
aplicació és gratuïta, fàcil d'utilitzar i es pot guardar en
format .jpg o .png. Per poder començar a utilitzar-los, primer de
tot t'has de registrar amb el teu correu i la contrasenya
corresponent.
Tot
i que té moltes avantatges, també hi ha un seguit de restriccions.
Entre d'altres, no se li pot canviar el idioma, només està en
anglès. Això pot fer que a l'hora de fer coses, la cosa es
compliqui perquè no entenguem algunes de les paraules que hi ha a
les finestres. A part, no es pot modificar l'amplada ni la llargada,
llavors depèn i com, ens pot fer més difícil la realització d'un
esquema perquè potser acaba sortint d'una altra manera a l'esperada
i no podrem fer res. Això sí, el format de la imatge si que es pot
canviar, com he comentat abans, es pot guardar en .jpg o .png.
Per
altra banda, una avantatge que té que la trobo molt útil és que es
pot visualitzar el contingut del mapa conceptual en forma de
redactat. Això a vegades ens pot anar bé i ens pot ajudar a fer un
esquema més satisfactori.
Aquest
programa tampoc el coneixia, me l'ha ensenyat en Jorge. Com he
comentat abans, aquest i el CmapTools fan la mateixa funció i
personalment, em sembla més fàcil el primer que ens va ensenyar i
quan algun professor ens demani fer un esquema/organigrama, optaré
per aquell. Tot i així, estic molt contenta d'haver descobert una
altra eina útil. N'estic segura que més endavant l'utilitzaré.
Es
tracta d'un programa lliure que funciona en els sistemes operatius
Windows, Linux i Mac. És un programa gratuït per els centres
educatius i les entitats sense ànim de lucre. Serveix per dissenyar
mapes conceptuals en línia i per tant tothom pot veure'ls. A
més, a l'hora de registrar-nos, se'ns crea una carpeta pròpia on se'ns guarden tots els mapes conceptuals que anem fent.
Les
seves característiques principals són les següents:
Permet
crear mapes conceptuals de qualsevol tipus i establir relacions
entre els objectes
Als
conceptes se'ls pot afegir recursos de so, vídeo, text, etc
Els
mapes generadors amb CmapTools poden ser exportats a diferents
formats, com gràfic, pdf o pàgina web
Permet
el treball en col·laboració amb Internet, de forma de diferents
persones poden, al mateix temps, generar un mapa conceptual.
En
relació amb aquest programa, en Jorge ens va comentar que
l'utilitzaríem per crear l'esquema dels conceptes que anem aprenen a
les sessions de GITIC i relacionar-los entre ells de forma
esquemàtica i així quan acabéssim el semestre, tinguéssim un
esquema amb tots els conceptes importants que haguem treballat amb
ell. D'altra banda, l'Ester Herrero i jo, a l'hora de realitzar la presentació d'Identitat i Territori el vam utilitzar per la introducció.
Personalment,
l'utilitzaré per fer tots els esquemes que ens vagin demanant els
diferents professors ja que és una eina molt útil i fàcil de fer
servir i que t'estalvia molta feina perquè és ràpida i senzilla.
Contra més classes de GITIC vaig fent, més programes interessants
vaig descobrint i me'n adono més que hi ha moltíssims programes que
valen la pena i que m'ajudarien molt que no sé de la seva
existència. Espero que poc a poc vagi descobrint tots aquests
programes que em facilitin un millor treball.
El dimecres 3 d’octubre a classe de COED parlar de la descripció.
Això sí, ho vam fer de manera diferent i probablement va ser d’una de les
maneres que més vam aprendre ja que havíem d’experimentar, pensar, innovar,
equivocar-nos.. nosaltres mateixos. La tasca que ens va proposar l’Imma a l’entrar
per la porta va ser que havíem de descriure’ns, explicar com érem, fer un autoretrat.
Dit i fet, tots els companys ens vam posar a descriure’ns. Realment quan toca
parlar d’un mateix és més difícil. No saps per on començar, no saps què
destacar, per contra hi ha coses que les prefereixes guardar en la intimitat i
altres ressaltar. M’he adonat que no es pot fer un autoretrat objectiu ja que
inconscientment et deixes guiar pel que vols transmetre.
A l’hora de realitzar-lo ens van venir molts dubtes. Descripció física?
Psicològica? En primera persona? En tercera? El fet és que l’Imma no ens podia
dir res i ho havíem de fer com volguéssim. Vist des de fora és la millor manera
per deixar anar la creativitat i la inventiva ja que no ens va posar pautes ni
normes. Jo em vaig descriure tant físicament com psicològica i en primera
persona del singular.
Un cop acabats els autoretrats, ens els vam intercanviar entre nosaltres. No
sabíem de qui era la descripció que teníem davant. D’altra banda, jo feia
escassos dies que havia arribat nova i em va permetre anar coneixent una mica
més als nous companys de classe. Poc a poc, a mesura que ho anàvem llegint, ho
anàvem desglossant. Va ser molt divertit i innovador i degut a que era una
activitat diferent ens feia prestar atenció inconscientment a la classe i
treure-li el màxim de profit!
En el moment que havíem acabat de llegir l’autoretrat que teníem davant, havíem
de posar 4 atributs que concordessin amb la descripció d’aquella persona. A mi
em va tocar l’autoretrat de la Marta
Barrera. Va ser fàcil descobrir que era ella. Des d’aquí li envio la meva més
sincera enhorabona perquè va fer una descripció molt bona!
Finalment es van llegir en veu alta alguns autoretrats. La majoria es descrivien
en primera persona, tant físicament com psicològica. Va ser una classe que
ens va permetre conèixer-nos millor els uns i els altres.
Unes setmanes més tard, més concretament el dimarts 16 d’octubre, amb
relació a tot el que havíem treballat a classes de COED anteriors, l’Imma ens
va proposar fer una sessió diferent imolt divertida. Aquesta, es caracteritzava per a fer un treball
posant sobre la taula tot allò que havíem après i remarcant els nostres punts
forts a l’hora de descriure a alguna persona. El treball es deia Qui ets,
tu?. Tractava d’escollir a algun company de classe, que el coneguessis mínimament
per a poder fer per una banda, una descripció d’ell/a, amb ajut de les
fotocòpies que ens va facilitar l’Imma, i d’altra banda amb relació a aquesta,
fer una foto creativa que et recordés a algun company de classe i on es
mostressin trets de la persona en concret per així davant de tota la classe,
exposar-la durant 2-3 minuts. Jo vaig triar a la Maria Quera. No em va costar descriure-la. És una noia transparent,
sincera i bona persona.
Era el nostre primer treball. Es notava un ambient nerviós. Molts teníem
vergonya però a l'hora, ganes de mostrar la nostra foto. Vam començar penjant les
fotos al voltant de la classe i distribuint les cadires al centre de l'aula
perquè no dificultessin la classe programada, tal i com ens va demanar l'Imma a
la classe anterior.
Mentre anàvem penjant les nostres fotografies, destacaven alguns ulls
curiosos, cada cop més, que voltaven per la classe analitzant cada una de les
imatges portades pels companys.
Personalment estava “atacada”, molt nerviosa. Tenia ganes de fer-ho, que
em sortís tal i com m'ho havia preparat. Crec que em va sortir força bé, tot i
que espero anar polint mica en mica tots aquells aspectes que em dificulten
fer-ho del tot bé.
En general hi havia molt bones fotografies. Un treball divertit i dinàmic!